Contràriament al que la majoria de la gent pot pensar, el llenguatge no és una eina de manipulació. La creença que el llenguatge té aquesta capacitat és deguda sobretot a dos vicis del pensament occidental, que Minor E. Salas (febrer 2006) anomena “màgia verbal” i “naturalisme lingüístic”. Segons el primer, las paraules exerceixen un poder absolut sobre la realitat, de tal forma que, invocant la paraula, la realitat també canvia. Segons el segon, hi ha una identitat ontològica entre el llenguatge i el món social. És a dir, en origen no hi havia diferencia entre la paraula i la identitat que representa, però amb el pas del temps, s’ha degradat el poder de la paraula i ara, com a molt, en tenim un ressò del que fou.
De tota manera, aquest ressò és suficient per a que molta gent segueixi creient en el poder de les paraules i per tant, en la seva capacitat de manipular. El problema d’aquest plantejament és que dona peu a una visió maniqueista de la societat amb uns bons i uns dolents molt definits i una política de lluita i control dels medis emisors dels missatges, com única opció vàlida d’avenç social per evitar la manipulació o per controlar-la.
Pots llegir l’article complert aquí o en el seguent enllaç:
http://www.europeinmotion.org/bases/el-llenguatge-es-una-eina-de-manipulacio/