El parlar francès no et converteix en francès, el parlar anglès no implica que la teva capital sigui Londres i si parles espanyol no necessàriament has de viure a la península ibèrica, menjar “cochinillo” i ballar flamenc.Però encara hi ha un gran grup de gent a Catalunya que pensen que parlar català automàticament et converteix en català.
Aquesta gent ha imposat la seva visió radical i és sorprenen quant des de la Franja, el País Valencià o les Illes, per mostrar que no són catalans, han de recórrer a l’absurd de demostrar que no parlen català, doncs si parles català; se supossa que ets català.
Parlar català, al igual que parlar qualsevol idioma et fa formar part d’una comunitat lingüística que comparteix part d’una cultura, però no et dona passaport de res ni et facilita una identitat pret-a-porter.
Els valencians, andorrans, aragonesos, la gent de la franja o de les illes parlen català en la seva varietat dialectal, això és indiscutible, al igual que a l’Empordà o Lleida o a les terres de l’Ebre parlen català en la seva varietat dialectal. Però les persones de l’Empordà, Lleida i les terres de l’Ebre són catalanes i a les Illes, la Franja, Andorra o País Valencià no, i mai ho han estat catalans. Una altre cosa seria que parléssim del Regne d’Aragó, però catalans no ho han estat mai.
Per altre banda, a Perpinyà, Ciutat Badia, Ceret, Rubí o alguns barris de Barcelona, etc la majoria de la gent no parla català; parla francès, castellà, àrab i altres idiomes però en canvi, si que són catalans. Excloure a persones de les rodalies de Barcelona, del Raval o de la Catalunya Nord perquè no parlen català i en canvi dir que una persona d’Alacant es catalana perquè parla català és una mostra de nacionalisme tan pobre i primitiu que fa por.
Si ens fixem en les raons que es donen per justificar el Lapao o el Valencià o la tonteria del Menorquí veure’m que aquestes persones sempre el que volen transmetre es que no són, ni volen ser identificats, com a catalans, sinó com a aragonesos, valencians, mallorquins, etc. I és que és un fet absolutament lògic!. Si a tothom que parlés castellà se l’obligues a identificar-se com a Espanyol, el que farien és dir que el que parlen no és espanyol sinó equatorià, argentí, chilè, etc.
Però aquí seguim erre que erre amb les mateixes idees, i quant ens surten amb la tonteria del Lapao el que fem és ridiculitzar-ho i recorre a filòlegs i estudiosos per intentar demostrar que el Lapao és Català, fet obvi!, però irrellevant. Els que defensen el Lapao no estant atacant l’idioma català, estan defensant la identitat tan potent que Espanya, com a Estat, els ofereix, enfront de la identitat de fireta i de perdedor que Catalunya els hi diu que tenen, i òbviament es queden amb la espanyola, fins i tot si això implica renunciar a la seva pròpia historia com a Regne d’Aragó.
Deixem de dir als aragonesos de la franja que són catalans perquè parlen català i acceptem que són aragonesos perquè també parlen català, doncs parlar català no és un tret exclusiu dels catalans sinó que és un tret compartit amb aragonesos, andorrans, mallorquins, valencians, etc i és tant part de la seva identitat com ho és de la gent que vivim al Principat.
El que ens uneix a tots no és l’idioma català, sinó el haver format part de l’antic Regne d’Aragó. Potser ja va sent hora de que ressuscitem al regne mort perquè des de la burocràcia de Madrid el que realment ataquen no es el Català, sinó la possibilitat d’un Regne d’Aragó renascut.
Aragó, el Principat, el País Valencià i les Illes son realment els territoris que estan sostenint l’economia d’Espanya i són el record de que una altre idea d’Espanya, confederada, multicultural i bilingue era possible. I això és el que els burocrates de Madrid no volen que es conegui simplement perque perdrien les seves posicions de poder.
