Feed on
Artículos
Comentarios
Haz clic aquí para imprimir esta página. Lo leerás mejor

Gènere i idioma

no+violencia

idioma, universals, relativisme, gènere, significats, institucions

 

Tenint en compte que l’oposició de gènere masculí/femení en les llengües del món és un fenomen que només es dóna en un percentatge de llengües, fins a quin punt aquesta distinció dificulta la comprensió d’un altre idioma?

 

Quant ens fem la pregunta de si la distinció de gènere en un idioma implica una complexitat en la seva traducció a un altre idioma, el que estem fent és plantejar-nos si cada llenguatge és especific d’una societat i d’una manera de viure el món. Si aquest és el cas, serà impossible la traducció exacte d’un idioma a un altre perquè estarem davant de dues cultures amb dues visions del món diferents. Per tant, les diferencies de gènere entre idiomes seran una mostra d’aquestes diferencies culturals i dificultaran la comprensió d’un idioma i fins i tot de la societat.

L’altre possibilitat és que no existeixi relació entre les formes d’un llenguatge i la soci-cultura mental de les persones que l’utilitzen, en aquest cas, el que es diu en un idioma és un universal que pot traduir-se a un altre idioma. Per tant les diferencies en el tractament del gènere seran irrellevants

Cap de les dues opcions ha estat demostrada o descartada del tot, però el que sembla clar és que cap idioma ens limita la visió del món, però la visió del món ens pot limitar l’idioma.

 

El Gènere

El gènere[1] és una construcció social que consisteix en assignar rols a les persones en funció de la seva sexualitat. Quan parlem del gènere en un idioma no fem tan sols esment a la dona, sinó que ens referim als rols que s’han assignat socialment a les persones en funció del seu sexe.

 

220px-Foucault5Segons Foucault, en tots els períodes de la historia hi han certes premisses o conceptes estructurals de “veritat” que ens defineixen que és acceptable i que no. Aquestes veritats conformen una estructura que determina els rols de les persones. La paraula i els seus significats es converteixen per tant en elements claus de la definició de les veritats de estructurals de cada moment i, des d’aquestes veritats, s’imposen uns rols que determinen les relacions de poder i sotmetiment de les persones. En conseqüència el tractament del gènere en un idioma reflecteix (o pot reflectir) els rols i les relacions de poder d’aquella societat.

 

El postmodernisme segueix en gran part la línia de Foucault i argumenta que el llenguatge modela el nostre pensament i que no pot haver-hi cap pensament sense llenguatge. Així que el llenguatge crea literalment la veritat. A més a més, la veritat és qüestió de perspectiva o context més que alguna cosa universal en si mateixa. No tenim accés a la realitat, a la manera com són les coses, sinó només al que ens sembla a nosaltres que és i aquesta percepció subjectiva del que és, ho expressem en paraules.

 

El llenguatge

Si la paraula  i els seus significats són elements claus en la definició de les veritats d’una societat, l’utilitzar diverses paraules pot implicar diverses veritats o maneres de viure les veritats i per tant, el que un idioma tingui o no gènere i l’us que s’en faci de les formes del gènere tindrà moltes implicacions a l’hora de fer una traducció o interpretació fidedigna.

 

Si l’idioma és un element clau en l’estructura que ens vincula com a societat i modela la nostra manera d’actuar, aleshores s’ha de determinar fins a quin grau aquesta eina no només determina els rols, sinó que també en quina mesura determina la realitat del parlant d’un idioma i també s’ha d’investigar si tots tenim una mena de meta-llenguatge comú (social o biològic) o si pel contrari cada societat pot tenir un llenguatge diferent.

 

Quant volem estudiar aquesta relació del llenguatge amb les persones ens trobem bàsicament dues aproximacions: el Relativisme Lingüístic i la Gramàtica Generativa[2].

 

Relativisme Lingüístic

La base d’aquesta aproximació es coneix com la hipòtesis Sapir-Whorf, la qual suggereix que a mida que aprenem un idioma, es va configurant el nostre sentit de la realitat.  Per tant, se’ns ensenya l’actitud que adoptem davant el que és masculí i femení a través principalment del proces d’aprenentatge d’una llengua.

 

D’aquesta hipòtesis en naixerà el que és conegut com Relativisme Lingüístic i que en Carlos Reynosos caracteritza per:

 

el relativismo lingüístico alega que las diferentes lenguas ocasionan (o canalizan, inducen, determinan o sugieren) diferentes percepciones de la realidad o concepciones del mundo. En la medida en que hablan lenguas desiguales, las sociedades conformadas por los hablantes de las diversas lenguas piensan, perciben y actúan distinto. (Reynoso 2012:2)

 

800px-BushmenSanÉs una idea molt atractiva que beu de les idees dels grans romàntics i nacionalistes europeus. És un sentir que tenim tan integrat que s’ens fa difícil pensar que no és ‘naturalment’ correcte. Per exemple, suposar que el castellà de Cervantes, els textos en anglès de Shakespeare, la filosofia alemanya de Kant, els poemes d’amor francesos o l’òpera italiana puguin ser expressats en un idioma ‘primitiu’ com el ‘kung ekola‘ dels bosquimans i aquests puguin comprendre perfectament el que Shakespeare, Cervantes, Kant o Verdi expressa, ens sobte perquè veiem als Bosquimans molt diferents dels Europeus. Hem de fer un esforç de correcció política per a imaginar-nos dos bosquimans parlant en Kung Ekola en el seu poblat a la sabana, sobre el sentit del deure de Kant o comentant Hamlet, sense que s’escapi un somriure, quant de fet hauria de ser absolutament normal. Per altre banda, als europeus ens pot semblar normal que els esquimals tinguin moltes paraules per la neu, que una tribu de l’Amazones no tingui paraules pels números més grans que quatre o que un japonès pugui memoritzar centenars de kanjis, perquè creiem que aquestes peculiaritats del seu idioma són una clara mostra de com són ells; molt diferents.

 

El Relativisme Lingüístic ha rebut molt suport per part d’uns sectors del món intel·lectual perquè porta implícit el fet que si el llenguatge modela la manera de pensar, modelar el llenguatge pot ajudar a canviar la manera de pensar i per tant, aquesta pot ser una bona manera de tractar temes com la violència de gènere, la xenofòbia, els maltractes, etc. Aquest enfoc té una versió força radical amb discursos com el de Mercedes Bengoechea: “El lenguaje refleja y, muy especialmente, ayuda a construir, nuestra concepción del mundo y la realidad. Es decir, los términos, las frases y el lenguaje que la gente usamos para describir la realidad, las cosas y las personas organizan nuestra estructura interpretativa de las mismas”. (Bengoechea, Mercedes. s/d) i una altre versió més suau que considera que el llenguatge el que pot modificar es la realitat social i que trobem expressat molt sovint en la arrel conceptual de moltes directrius de la política europea[3].

 

Però per molt interessant i atractiu que sigui el Relativisme Lingüístic, avui en dia encara no s’ha pogut demostrar la seva validesa:

 

Aunque muchos lo han intentado, ninguno ha predicho y demostrado con éxito una diferencia cognitiva entre dos poblaciones sobre la base de las diferencias gramaticales u otras de tipo estructural entre sus lenguas. Los hablantes de lenguas tonales o de lenguas con cantidad vocálica o que tengan muchas vocales no parecen oír mejor que los hablantes de lenguas que carezcan de estas cosas. Los hablantes de las lenguas que gramaticalizan el color, la figura y el tamaño en las formas auténticamente verbales no tienden a categorizar o clasificar un conjunto cualquiera de objetos de modo muy diferente de cómo lo hacen los hablantes cuyos verbos señalan meramente el tiempo, las personas y el número. [] Las afirmaciones de Whorf [] parecen haber sido exageradas, pues jamás se ha obtenido una correspondencia uno-a-uno entre la estructura gramatical y la estructura sociocognitiva o sociocultural estimada independientemente de la lengua (Fishman 1979: 181-182).

 

Gramàtica Generativa

Joseph Greenberg 1985 Photo: Ed Souza / Stanford News ServiceEl lingüista J. Greenberg va observar que casi tots els idiomes mostraven certes correlacions entre les seves característiques estructurals. A aquestes correlacions se les coneix com Universals Lingüístics. Segons algunes hipòtesis, i simplificant molt, aquestes recurrències es deuen al fet que, o bé l’origen del llenguatge és comú (d’una o poques llengües primitives evoluciona la resta amb els mateixos trets fonamentals) o bé tots els éssers humans posseeixen un llenguatge mental únic, adequat per conceptualitzar i comunicar l’experiència del món i d’un mateix, i per tant, aquests patrons al cervell es tradueixen de manera natural en qualsevol llengua que s’aprengui.

 

A. Wierzbicka, sosté l’existència d’un sistema semàntic universal i nuclear per a totes les llengües. Chomsky per la seva banda proposa una mena de “Llenguatge L” innat a tots els humans. Les dues teories descarten per tant que el gènere pugui plantejar una diferencia o obstacle substancial atès que l’important és l’arrel universal o innata. També descarten que diferents llenguatges puguin condicionar diferents visions del món, perquè en el fons tots els llenguatges sorgeixen del mateix lloc. De tota manera cap de les dues teories tampoc ha pogut demostrar empíricament i de manera absoluta, la validesa dels seus postulats i totes tenen els seus detractors[4].

 

Aquest seria molt breument el marc teòric per respondre al dubte plantejat. Si la teoria de la relativitat lingüística és correcta, i el llenguatge determina la realitat, les diferents aproximacions al gènere determinaran diferents realitats. Per tant serà francament difícil traduir els temes de gènere d’un idioma a un altre. Per altre banda, si l’Universalisme Semàntic o la Gramàtica Generativa de Chomsky són correctes, no ha d’haver-hi inconvenient per traduir d’un idioma a un altre, tingui o no aquest idioma oposició de gèneres.

 

Símbols i Simbologia

booksMarlis Heelinger va presentar fa poc (Heelinger et al 2201) un amplíssim estudi sobre el gènere i el llenguatge. Una de les conclusions fou que el fet que el llenguatge no tingués gènere gramatical no evitava l’existència d’un fort biaix de gènere, tan sols ho feia més difícil de detectar[5]. Aquest fet ens torna a posar sobre la taula els diversos nivells que hi ha en la comunicació i la importància dels significats que incrustem en les paraules o estructures. El llenguatge és tan sols un acord institucional, és a dir, un acord sobre un conjunt de normes i pràctiques, i com a tal institució, no té sentiments, ni intencions, ni significats. Tot el que és humà en un llenguatge ho trobem en un altre nivell comunicatiu i des de aquest nivell s’utilitza els símbols – les paraules i estructures del llenguatge – a plaer.

 

Per exemple: l’expressió àrab “klma dl’yalat” vol dir “paraula de dona” i no té correlatiu en masculí. Aquesta expressió s’ha utilitzat sempre amb un sentit pejoratiu per a indicar les promeses i intencions falses o poc serioses i no únicamente en l’idioma àrab[6]. Últimament però, en diversos àmbits dels països àrabs, les dones li han donat la volta i ara “klma dl’yalat” es fa servir en un sentit positiu per emfatitzar que la promesa serà duta a terme, més enllà de qualsevol dubte  (Heelinger et al 220:48) perquè l’actual situació de crisis i caos en moltes de les societats árabs han portat a molta gent a veure que les paraules dels homes i les seves societats ja no tenen cap valor. La paraula d’home es la que ha quedat desprestigiada i ara es la paraula de dona la que vol portar anclat el significat que abans es concedia a la de l’home. L’expressió segueix tenint un biaix de gènere, però el seu significat ha canviat totalment gràcies a un canvi cultural.

Les paraules són símbols portadors de significats i per tant, la seva estructura intrínseca no és més que el fruit d’un acord institucional, però el seu significat és fruit d’un acord cultural entre persones.

 

Conclusió

En establir una comunicació el gènere pot ser tan important com la ètnia, la posició social, la cultura, l’estat anímic o la relació familiar. Cap d’aquests paràmetres acostuma a estar representat gramaticalment, i no ho trobem a faltar. Sabem transmetre la seva importància o significació en altres nivells de la comunicació. La distinció de gènere per tant no dificulta la traducció i comprensió entre idiomes, sempre i quant ambdós idiomes tinguin unes cultures prou semblants per compartir compartir marcs de significat. El llenguatge pot descriure-ho tot i mai ens limita, però en utilitzar-lo és imprescindible que el seu usuari sàpiga que és el que vol descriure i això és un tret cultural, no lingüístic

 

De tota manera, és important prosseguir amb les polítiques que pretenen polir el llenguatge del biaix de gènere que encara té, perquè tot i que les paraules no tenen ‘intenció‘, l’actuació en i amb les paraules si. Subscric per tant les paraules de la lingüista Deborah Cameron: “A change in linguistic practice is not just a reflection of some more fundamental social change: it is, itself, a social change… Eliminating generic masculine pronouns precisely eliminates masculine pronouns. And in doing so it changes the repertoire of social meanings and choices available to social actors.” (Cameron 1990:90)

 

 

 

Bibliografia

 

  • Aixelà Cabré, Yolanda. (2008) Género y Antropología Social. Editorial Doble J, S.L. Berlín  ISBN-10: 8493326542
  • Bengoechea, Mercedes (s/d) Sexismo y androcentrismo en los textos administrativo-normativos. Universidad de Alcalá. Comisión asesora sobre lenguaje del Instituto de la Mujer. Madrid www.upm.es/sfs/rectorado/gerencia/igualdad/lenguaje.
  • Butler, Judith. (2004) Lenguaje, poder e identidad. Editorial Síntesis. Madrid.
  • Calero Fernández, María de los Ángeles. (1999 ) Sexismo lingüístico: análisis y propuestas ante la discriminación sexual en el lenguaje. Narcea, Madrid.
  • Cameron, Deborah (1990) Demythologising sociolinguistics: Why language does not reflect society.In Politics of language, eds. John E. Joseph & Talbot J. London Routledge
  • Campos Fernández, E. (2010). Reseña “Historia de la sexualidad 1: La voluntad del saber” de Michel Foucault. Sapiens. Revista Universitaria de Investigación, 11, 231-233.
  • Carranza Aguilar, María Eugenia (s/d): Antropología y género. Breve revisión de algunas ideas antropológicas sobre las mujeres. Seminario Mulleres e Universidade de la Universidade de Santiago de Compostela y el Centro de Estudios Avanzados. Casa de Europa. www.usc.es/smucea/IMG/pdf/Eugenia2.pdf
  • Castaño de la Cruz, Susana . García Comas, Cristina . Gomariz Moraga, Natividad. (s/d). Guía de sensibilización y formación en Igualdad de Oportunidades entre Mujeres y Hombres. Instituto de la Mujer. Madrid
  • Fishman, Joshua. 1979. Sociología del lenguaje. Madrid, Cátedra.
  • Foucault, Michel (1997) Las Palabras y las cosas : una arqueología de las ciencias humanas. Traducció de Elsa Cecilia Frost 25ª ed. Mèxic, D.F.; Madrid : Siglo XXI, ISBN 8432309508
  • García de Quesada, Mercedes. (2001) Estudios de Lingüistica del Español. Volumen 14. Universidad de Granada. Facultad de Traducción e Interpretación. Departamento de Traducción e Interpretación. SSN: 1139-8736. Depósito Legal: B-35783-2001. Granada.
  • Hellinger, Marlis.  Bussman, Hadumod. (2001) Gender across languages : the linguistic representation of women and men. John Benjamins, cop. Amsterdam. 9027218412 (Eur. : v.1)
  • Keller, Janet Dixon  i Keller, Charles (1996). Imaging in Iron or Thought is Not Inner Speech. In John Gumperz and Stephen Levinson (eds). Rethinking Linguistic Relativity. Cambridge University Press. Cambridge.
  • Lombardo, Emanuela. Forest, Maxime (2012). The Europeanization of gender equality policies : a discursive-sociological approach. Palgrave Macmillan. 9780230284395 (cart.)  Basingstoke. UK.
  • Reynoso, Carlos (2012) Lenguaje y pensamiento: Tácticas y estrategias del relativismo lingüístico. Carlos. Universidad de Buenos Aires. Versión 12.12.03
  • Wierzbicka, Anna. (1996). Universal Semantic Primitives as a Basis for Lexical Semantics. Folia Lingüística. XXX. 1-2: 149-169.  Semantics, Primes and Universals. Oxford: Oxford University Press.
  •  

Webgrafia (visitada a data 5-I-2013)

 

  • http://carlosreynoso.com.ar
  • wikipedia

 

[1] sense referir-nos a la seva funció taxològica

[2] Això és una simplificació bastant gran i s’ha de tenir en compte que hi han moltes variacions des d’aquests dos grups, però per a tenir una idea bàsica crec que ho podem deixar així.

[3] Recomendación del Consejo de Ministros del Consejo de Europa aprobada el 21 de febrero de 1990: “El Comité de Ministros […], Subrayando el papel fundamental que cumple el lenguaje en la formación de la identidad social de los individuos y la interacción existente entre lenguaje y actitudes sociales”

[4] No possaré tota la bibliografia sobre aquest tema en un article tant curt, però només per si de casualitat hi ha interés, aquest és un dels últims articles publicats: Dunn, M., Greenhill, S., Levinson, S., & Gray, R. (2011). Evolved structure of language shows lineage-specific trends in word-order universals Nature, 473 (7345), 79-82 DOI: 10.1038/nature09923

[5] p.20 “Genderless languages seem to provide more possibilities for egalitarian and gender-neutral expressions, by avoiding the dominant visibility of masculine terms, and stereotypical associations of feminine terms with secondary or exceptional status. However, in genderless languages it may be even more difficult to challenge the covert male bias and the exclusion of female imagery in many personal nouns.

[6] L’expressió “paraula de dona” o “palabra de mujer” o “palabras de mujer”, també la trobem en català i en castellà tot i que no en un format indèntic però amb el mateix significat despectiu o de poc valor.

Comentarios