Avui, m’he creuat amb un company de la carrera d’Humanitats a la UOC. S’examinava de Filosofia 2. Aquests dies tots estem d’examens.
Tot xerrant de les classes davant la màquina de cafè, m’ha comentat que durant el curs, s’han fet només dos debats de l’assignatura de Filosofia i que, en el primer debat, la participació ha estat molt fluixa, però que en el segon debat, la participació ha estat de… zero.
Ningú hi ha participat.
De fet, ni la pròpia consultora ha participat en el debat 🙂
Sense arribar a aquest extrem, a la meva classe, en el debat voluntari, d’un total de 54 alumnes n’han participat com a molt set. I s’ha considerat un èxit!
Qué la participació dels alumnes sigui baixa em sorprèn, sobretot perquè estem parlant de la carrera d’Humanitats, però be, la majoria d’estudiants treballen i poden estar liats en mil coses. Peró la poca participació dels professors em deixa realment fora de joc.
Tan poc interès hi ha en la filosofia qué ni els professors sembla que tinguin interès en la filosofia?.
I si els professors encara tenen interès en la filosofia, tan allunyats estan molts professors de filosofia del reste del món, qué no els preocupa que entre els seus estudiants no hi hagi interès pel que expliquen?
Remarco que ‘no hi hagi interès pel que expliquen’ doncs interès per la Filosofia si que n’hi ha. Les preocupacions per la societat, la pròpia vida, el sentit de l’existència, el qué i com hauríem de viure, el qué podem conèixer, qué es veritat i qué no, els sistemes polítics, la nostra relació amb la natura i el planeta, etc son preguntes per les quals la gent hi te interès.
Però si miro l’estanteria que tinc al costat i, em fixo en la majoria de persones que han aportat algu interessant últimament al meu pensament, i als meus dubtes sobre aquests temes, casi tots son científics, que també fan filosofia: Kuhn es un gran físic, Popper es un excel·lent matemàtic, Prigogine es un bioquímic, Feynman matemàtic, Dawkins biòleg o zoòleg, Jay Gould biòleg, Larry Laudan físic, Einstein Físic, Roger Penrose Matemàtic-físic, Feyerabend físic, Lynn Margulis biòloga, Murray Gell-Mann físic, Erwin Schrödinger físic, James Lovelock metge i químic, Marvin Harris antropòleg, etc
Això no vol dir que pensi que no hi ha grans filòsofs actuals. De fet n’hi ha alguns que m’agraden molt com en Peter Singer, Berlin, Rorty, Vattimo, Rawls o Zubiri (tot i que no se si l’entenc o no) o el recentment descobert Habermas.
Però aquests filòsofs, tot i ser importants, juguen a una divisió diferent, per la simple raó de que no poden replicar els arguments dels científics filòsofs.
Els filòsofs en general si no tenen prou coneixements científics, queden en fals si entren en una discussió. Per tant, molts cops cauen en la tendència de que es millor discutir entre ells que no obrir-se a d’altres, doncs els altres pot ser que portin el filòsof cap a indrets on quedi palesa la seva ignorància.