Seguint amb la diferencia entre filòsofs i filòsofs científics, no deixa de sorprendrem que en general els llibres dels filòsofs científics son relativament senzills de seguir, en canvi les obres de gent com Adorno, Heidegerd, Levi-Strauss, Foucault, Derrida, Sartre, Baudrillard, Canetti, Barthes, Ranciere, etc el que diuen (sense entrar a discutir si es molt important o no) i com ho diuen, és apte només per minories i sembla absolutament allunyat del que diu i com ho diu, la societat en general. Insisteixo en el fet de que no entro a jutjar si el que diu Sartre és més important que el que diu Schröedinger, tan sols faig referència a la dificultat que te la lectura d’uns respecte dels altres.
Son generalitzacions, ja ho se. I se que hi ha algun filòsof relativament assequible a tothom i, algun científic filòsof certament complicat i fosc. Però el problema, penso, és que el pensament dels filòsofs en general hauria de ser assequible per a casi tothom i, que això no fos l’excepció. L’objectiu de la filosofia som nosaltres, els humans. Si algun físic parla dels forats negres o un matemàtic parla de topografia em pot interessar més o menys però, certament no m’afecta a mi com a persona que viu.
El que diu Sartre o Heidegger m’afecta a mi com a persona. Parla de mi, de perquè estic content o perquè m’angoixa aquesta vida. Equivocadament o no, exposen el seu pensament sobre que no funciona a la societat o com podríem encarar millor el futur. Però és pràcticament impossible que sense coneixements previs, m’agafi els seus llibres m’els llegeixi i en tregui algu en clar.
A més a més, el que diu Sartre o Heidegger, per citar-ne dos, només està a l’abast d’una minoria que dedica molts anys i molts congressos a copsar el seu pensament. Això vol dir que, pràcticament ningú excepte aquest petit grupet d’especialistes, podrà discutir sobre el pensament d’aquests filòsofs. I aquest grup d’especialistes és concentra en general en la discussió de l’estructura i no pas en el contingut o els elements.
¿Algun dels filòsofs que va a un congrés de Heidegger hi va perquè pensi que el pensament de Heidegger li es de gran ajut en la seva vida?
O més aviat tots hi van per a presentar un nou paper que l’únic que pretén millorar és la seva carrera acadèmica -fet absolutament lícit-.
Potser si que hi ha algú que hi va per les ensenyances de Heidegger, però crec que la majoria hi van només per la figura acadèmica de Heidegger. I això és una mica trist.
Per tant, quin sentit te una filosofia que ja no arriba a qui és el seu teòric beneficiari?. Una filosofia que esdevé teologia de la filosofia, on sembla que les sagrades escriptures siguin els llibres i el Vaticà les Universitats.
On està l’esperit i objectiu de la filosofia?.
Quí porta aquest esperit i les seves ensenyances a la gent? On son els evangelitzadors?
Per ara encara tenim la sort de que alguns divulgadors com Alain Botton, Jostein Gaarder, el nostre Alcoberro, en José Pablo Feinmann, Peter Singer o fins i tot Humberto Eco poden canalitzar el suposat pensament dels grans Mestres al públic, però fins quant es podrà fer això?
Els filòsofs son reticents a discutir fora del seu camp i el seu camp es certament complicat. Però explicar al públic en general les solucions de la filosofia (equivocades o no) no es banalitzar-ho tot, és posar la filosofia a treballar.
Els filòsofs, no em dona pas la sensació que estiguin treballant-se una revolució didàctica, sinó tancant-se cada cop més en la seva bombolla. En canvi, la ciència està fent justament el contrari. Els científics han decidit que no te res a veure l’excel·lencia tècnica amb la divulgació científica i que, per tant, les dues poden ser compatibles. Un gran especialista pot fer divulgació i, fins i tot pretendre que les seves teories puguin ser compreses per tothom i, això, no desacredita gens la seva feina.
Tenim dotcenes de llibres fins i tot infantils que divulguen les coses més complicades de la ciència, però perquè no podem tenir el mateix de Foucault, Adorno o Kant?.
La majoria de la gent parla del àtom o del electró sense tenir una idea correcta de que es exactament un àtom i un electró, i això no impedeix la seva divulgació, ni la seva discussió entre el públic i manté viu l’interès. Però perquè en filosofia si no tens la definició més exacta i acurada dels termes ja no pots ni obrir la boca?
És tan important la exactitud en tots els termes i conceptes filosòfic que no es pugui emprendre una divulgació a l’abast de tothom?
Les idees filosòfiques que han desplegat els filòsofs son molt importants per a tots els éssers humans i, necessiten estendres a gran part de la població, perquè com he indicat abans, la filosofia parla de nosaltres, de les nostres aspiracions, somnis i desitjos, de com podem viure i de com podem aprendre del que ja hem fet o estat.
La filosofia és una ciència que no necessita cap infraestructura tecnològica més enllà d’un cap ben moblat i al mateix temps, es una ciència que necessita molta gent pensant perquè, com en tota ciència, quanta més gent participa en una cerca, més fàcil es trobar l’element buscat.
Si tothom tingues un dels millors laboratoris de genòmica, òbviament l’investigació sobre genòmica avançaria molt. Però en filosofia, tot i poder disposar del millor laboratori del món instal·lat en el màxim número de persones, prefereixen tancar-se un una molt petita minoria.
Amb la poquíssima gent capaç d’entendre els filòsofs actuals, amb l’obligació d’utilitzar una terminologia exageradament precisa, amb una divulgació mínima i, amb una por a parlar dels seus temes fora del seu àmbit, és evident que la filosofia entra en una situació d’enquistament i subterraneitat que pràcticament la inutilitza i li treu tot interès.