Skip to content

De que parla el Partit Popular

Hi ha força gent que no és considera nacionalista, ni tampoc d’esquerres i que a l’hora de votar no saben qui els ha de representar. El seu únic teòric referent; el Partit Popular els hi dona la sensació que de no-nacionalista en te ben poc i, que si be està clar que no és d’esquerres, tampoc presenta cap alternativa democrata-cristiana o lliberal a les propostes polítiques o econòmiques dels partits d’esquerra.

De fet, sembla que al Partit Popular l’únic que li interessa és el concepte de l’Espanya  dels anys 50 i, el presentar als catalans com els culpables de totes les coses dolentes que puguin passar a la seva Espanya.

Però això, en general, és tan sols una percepció. Que jo sapiga, ningú s’ha entretingut a mirar si era cert o no, i el Partit Popular ho desmenteix rotundament.

Per això he decidit fer una primera aproximació a veure que hi ha de veritat en aquest sentiment o percepció.

Obsesió o poca Informació
La millor manera de veure si els membres del Partit Popular estan o no obsesionats amb aquests dos temes és, literalment, repassant el que diuen. Però clar, això està obert a moltes interpretacions i, on un d’ERC pot veure-hi un atac frontal i obsessiu, un de CiU potser hi veu  una desinformació i un del PSC i troba un petit desencaix.

Per evitar en part aquests problemes, i poder tenir una mínima base científica sobre el que opinar, el que es fa és un anàlisis lexicomètric dels textos. Aquesta anàlisis, com a mínim, ens indica quines son les paraules més utilitzades i a partir d’aquí, podem opinar amb una mica més de fonament sobre les possibles obsessions o no, del Partit Popular.

Per a realitzar l’ anàlisis lexicomètrica he escollit el bloc d’Alejo Vidal Quadras http://alejoresponde.com perquè es una reconeguda figura pública que ha expressat molt sovint el seu fastigueix i avorriment amb els temes dels nacionalismes, a més no s’el pot acusar de ser un nacionalista castellà doncs es nascut a Catalunya, però per altre banda, tampoc s’el pot associar amb cap tipus de nacionalisme català perquè ell mateix ha renunciat a tot el que el pogués lligar al nacionalisme català i s’ha afiliat al Partit Popular de Madrid.

Per acabar-ho d’arrodonir, l’Alejo V. Quadras és eurodiputat fet que l’allunya encara més de tots els temes de nacionalismes locals que es barregen en la política espanyola.

En un partit tan gran com el Partit Popular es segur que podríem trobar algú que només tingués dos coses al cap ‘España’ i ‘lo dolents que son els catalans’. Però això no voldria dir res. L’ important es treballar amb els casos a priori més allunyants, com es en aquest cas l’Alejo Vidal.

Be un cop seleccionada la personalitat dins del Partit Popular que és més idònia per aquest estudi anem a procedir a l’anàlisis.

Anàlisis

L’àmbit de selecció han estat les entrades de Don Alejo al seu bloc l’últim any i mig.

S’han exclòs casi totes les entrades que tan sols eren vincles a conferencies o articles escrits en d’altres mitjans, que no mantinguessin una estructura semblant al format dels blocs (en llargada i estil).

S’han inclòs les cartes que l’Alejo ha escrit a d’altres persones, perquè s’han escrit en format carta oberta a publicar des d’el bloc.

No s’han inclòs dins l’anàlisis lexicomètric els comentaris dels lectors, tot i que es comenten algunes particularitats més endavant

Alejo Vidal va entrar a la política de la mà del partit Solidaritat Catalana (1980) un partit de dretes i demòcrata-cristià i actualment milita en el Partit Popular, el qual va sorgir de la unió el 1989 de Alianza Popular, el Partido Demócrata Popular i el Partido Liberal.

A més a més Alejo Vidal Quadras es europarlamentari i per tant, està englobat dins del PPE (Partit Popular Europeu) que engloba a Democrata-cristians i lliberals.

Les paraules més utilitzades s’han extret d’una classificació de més de 7.000 tipus de paraules. Abans però, s’han eliminat totes les paraules redundants o buides  segons la ‘stop-list’ d’espanyol pels programes de Concordance .

Com que estem en un bloc dins de l’orbita liberal democrata-cristiana europea, teòricament les paraules més utilitzades haurien de ser les paraules vinculades amb Europa, el liberalisme i la democràcia cristiana. Per exemple: mercado, nacion, ley, liberal, derecho, moral, cristianismo, catolicismo, europa, persona, iglesia, capital, impuestos, capital, ayudas. propiedad, liberal, caridad, trabajo, propiedad, valores.
Si busquem aquestes paraules i conceptes tan relacionats amb aquestes ideologies i amb Europa dins els textos publicats per l’Alejo V.Quadras en el seu bloc ens trobarem que surten en les posicions.

  • 6 – nacion
  • 13 – ley
  • 28 – derecho
  • 59 – libertad
  • 72 – moral
  • 150 – valores
  • 269 – persona
  • 335- europa
  • 356- mercado
  • 847 – ayuda
  • 859 – capital
  • 1041 – impuestos
  • 1050 – individuo
  • 2231 – propiedad
  • 2010 – liberal
  • 3152 – caridad
  • 3173 – catolico
  • trabajo no surt
  • catolica no surt
  • cristiano no surt
  • cristiana només un cop i dins d’una frase feta ‘caridad cristiana’
  • iglesia està en la posició 648 i només com a descripció d’un edifici, no com a institució

Mira’t objectivament, aquesta llista de posicions es força estranya.

Cóm pot ser que en un bloc d’un membre del Partit Popular Europeu, en el que teòricament expressa les seves idees, per a que els seus lectors vegin com s’aplica una doctrina lliberal o democrata-cristiana a Europa, la paraula Europa estigui en la posició 335, lliberal en la 2010, mercat en la 356 i la paraula persona o individu que es en el que pivota tota la doctrina lliberal està o en el 269 o en el 1050 respectivament. Per no parlar dels conceptes típics de la democràcia cristiana com son moral (72), catolic (3173), valors (105), treballar (6715), ajuda (847) i cristià o església que pràcticament no surten.

Per tant, el primer que en podem deduir d’aquest bloc es que a pesar de ser d’un membre del partit Popular Europeu, no parla pràcticament de res relacionat ni amb Europa, ni amb les doctrines lliberals, ni amb les doctrines democrata-cristianes.

Aleshores, de qué parla?

Si fem un llistat de les paraules que més surten en el bloc, tindrem la resposta:

1- España 58 -cops

2- Estado 56 -cops
3- Gobierno 51 -cops
4- Partido 47 -cops
5- Catalunya 38 -cops
6- nacion 35 -cops
7- zp 34 -cops
8- nacionalistas 33 -cops
9- nacional 32 -cops
10- constitucional 32 -cops
11- política 29 -cops
12-catalan  28 -cops
13- ley 26 -cops
14- partidos 26 -cops

15- sociedad 26 -cops

El tema cabdal de les preocupacions d’Alejo Vidal Quadras es ‘España’. Les paraules Gobierno i ZP no és massa lògic que surtin tan amunt doncs Alejo no es membre del parlament Espanyol sinó que ho es del Europeu i, per tant, més que de ZP, hauria de parlar del govern Europeu. Ni directa ni indirectament Alejo parla massa d’Europa fet que ens fa questionar perquè se li paga aleshores.

Després d’Espanya i el govern d’Espanya, el següent tema es ‘Catalunya’ i els conceptes nación, nacionalistas i nacional.  Es molt sorprenent que la paraula Catalunya surti tant sovint, i si la sumem a la paraula Català resulta que el binomi Catalunya-Català es del que més parla Alejo Vidal Quadras, fins i tot per damunt d’Espanya.

És certament curiós l’aparició de tantes referencies al nacionalisme, sobretot venint d’una persona que justament fa públic el seu avorriment amb els temes de les nacions al considerar-los un vestigi de gent primitiva o d’un altre època.

Per tant, segon l’anàlisis lexicomètric, tenim el bloc d’un Eurodiputat pel Partit Popular de Madrid que no parla d’Europa, no parla de les polítiques del Partit Popular, no parla de Madrid, no parla de polítiques liberals o democrata-cristianes, no parla de religió ni impostos, no parla del mercat ni de valors o moral sinó que al que més espai dedica es a les ‘nacions’: Catalunya i Espanya.

És pot pensar que al ser nascut a Catalunya, pot tenir un interès pels temes de Catalunya i això contaminar o desviar els resultats. Per exemple, una persona pot treballar a Catalunya Radio  i si en el seu bloc parla de la feina, en l’anàlisis lexicogràfica sortirà la paraula ‘catalunya’ molt amunt, i això no implicarà pas que tingui cap mena d’obsessió amb Catalunya. Per tant, no està de més recordar que per evitar aquesta mena de contaminació en les dades, ja em escollit una persona com l’Alejo que viu a Madrid, s’ha desvinculat del seu partit a Catalunya i s’ha afiliat al Partit Popular a Madrid.

També podria donar-se el cas de que les paraules sortissin molts cops, perquè la temàtica tractada així ho obligues. Per posar un exemple. Si jo parlo dels escriptors catalans, òbviament la paraula català i Catalunya sortiran molt, però això no vol pas dir que tingui cap mena d’interes especial en el tema Catalunya, sinó que el que m’interessa son els escriptors. En el cas de l’Alejo potser succeïx el mateix al parlar ell per exemple d’industria, empreses, impostos o qualsevol altre tema.

La manera més rapida d’observar si és correcta o no, la inicial apreciació, és ampliar el focus de l’anàlisis, a les altres paraules que acompanyen a la paraula seleccionada. Si al ampliar el focus, les paraules o el context és neutre, vol dir que l’autor simplement ens està donant una informació. Si al ampliar el focus, les paraules o el context, tenen un fort contingut qualificatiu, aleshores vol dir que per l’autor, aquella paraula té una connotació especial.

Això amb el programa AntConc ho fem augmentant el nivell (Level) per l’esquerra (L) i per la dreta (R). Així, si seleccionem una paraula i activem Level 1 2L i Level 2 2R li estem demanant al programa que ens mostri també les segones paraules significatives, a dreta i esquerra.

Per exemple, de les 28 vegades que apareix la paraula ‘catalan’, en ampliar el focus ens trobem que més de la meitat de les vegades (17 cops) hi ha un fort component negatiu. En els altres onze casos te un sentit neutre o descriptiu per exemple ‘el parlamento andaluz, catalan, riojano, etc’ i, mai és emprat en un sentit apreciatiu.

Llistat amb Level 2 L2 R2 actiu de les 17 negatives.

  • al Estatuto catalan (…) es un disparate
  • el catalan como condicion necesaria para ocupar
  • Estatuto catalan, incurre en un serio desenfoque
  • incordio nacionalista catalan
  • incordio catalan
  • catalan deficiente y ortopedico
  • indomable comico catalan
  • ha decidido imponer el conocimiento del catalan
  • Defensor del Pueblo catalan, marioneta de Montilla
  • amor al poder en nacionalista catalan
  • conflictos catalan
  • obligatoriedad del catalan
  • el catalan, desprecia la legalidad
  • pomposas apelaciones (…) del pueblo catalan
  • el catalan condena a la quiebra a los exhibidores
  • murga inacabable sobre la utilizacion del catalan
  • permanente y esteril campanya sobre el uso del catalan

Si ara fem el mateix  amb la paraula Espanya ens trobarem que en la majoria d’ocasions surt rodejada de paraules que indiquen perill.

  • Espanya demanda en esta etapa sombria
  • liquidar Espanya
  • destruido en Espanya
  • supervivencia de Espanya como entidad soberana
  • oprobio eterno en la Historia de Espanya
  • debilitar la imagen de Espanya
  • arruine y descuartice a Espanya
  • Espanya actual, inmersa en una crisis
  • Espanya entera. Identidad y declive
  • Espanya no aguantara hasta 2012
  • no es bueno para Espanya
  • progresiva desaparicion de Espanya como proyecto comun
  • liquidar a Espanya como nacion
  • liquidacion de Espanya como nacion
  • desintegracion de Espanya impone cortar
  • el problema central de Espanya en esta hora decisiva
  • muy negativamente a Espanya
  • ESPANYA A LA QUIEBRA
  • la deuda del Reino de Espanya se ha incrementado
  • Espanya no puede aguantar
  • Espanya tras la desastrosa etapa
  • en Espanya vivimos en el reino del desproposito
  • sacase a Espanya del hoyo
  • sufrida por Espanya

En els dos casos, l’explicació del perill o de negativitat, no ve donada per una explicació objectiva de les causes del mateix, sinó per l’us de paraules amb fort contingut emocional que van directes a la part emocional del cervell. Per exemple per Espanya, casi sempre hi trobem paraules com: descuartizar, quiebra, desaparición, sufrir, desintegrar, debilitar, arruinar, liquidar, supervivencia.

Si s’utilitza la paraula ‘catala’ en un mateix nivell L2 les paraules que ens surten son: esteril, murga, pomposo, marioneta, deficiente, ortopedico, incordio, desprecio, obligatorio, poder, disparate, imponer, comico.

Arribats a aquest punt, ens pot semblar bastant clar que es confirma la primera impressió  i el Sr. Vidal Quadras tot i que no ho digui, de l’únic que pretén parlar es de la seva obsesió amb Catalunya o de la seva visió mítica d’Espanya i tot des d’una óptica molt enfocada a despertar odis i pors entre la gent. Però pensar això seria un greu error doncs el Sr. Vidal Quadras no pretén fer això. Ell no preten parlar; el seu objectiu és molt diferent.

Ho podem veure a la següent entrada titulada Estímul-interpretació-resposta.


El nacionalismo es una forma especialmente perjudicial de perder el tiempo” Jueves, 04 de junio de 2009 www.lavozlibre.com
El meu programa de Concordance pel Mac no admet els accents ni els caracters com la ñ i per tant, he hagut de treure els accents i aquests caracters de tots els textos.  Aixi que sempre que surtin textos del Concordance vindran sense accents
El meu programa de Concordance pel Mac no admet els accents i per tant, he hagut de treure els accents de tots els textos

és més difícil de fer-ho amb la paraula Catalunya perque com que molts cops va seguida de ‘El Estatuto de Cataluña’, ‘El Parlamento de Cataluña’ etc, al fer la cerca a un i dos nivells hauriem de mostrar frases molt més llargues.

One Trackback/Pingback

  1. […] « De que parla el Partit Popular Empresas Catalanas en Madrid […]