No és per tant que la filosofia no interessi, és que els filòsofs s’han apropiat de la filosofia com a eina d’ajut a la gent, per a convertir-la en una mena de mascota, que tenen tancada en el seu zoo particular. Se la miren. Li tiren cacauets per que mengí una miqueta. Han après que dir-li per a que faci un parell de malabarismes i se senten orgullosos de que sigui seva. De que només ells puguin observar-la.
Penso que això es erroni. Els filòsofs han de canviar el seu enfoc i deixar de mantenir empresonada la filosofia.
Per tant, segons el meu punt de vista, el que els filòsofs haurien de fer és:
– Divulgació.
Jo soc del parer que una teoria si no es pot explicar d’una manera senzilla, en general es que algú li falla. No parlo pas de la demostració, parlo de la explicació. Per tant, s’han de transformar els totxos de la filosofia en obres accesible. “El Mundó de Sofia” o “Más Platon y menos Prozac” son per a mi excel·lents mostres de com acostar la filosofia a tothom, però encara s’ha d’anar més enllà. Hem d’arribar a tenir llibrets que expliquin, per exemple, Sarte als nens de primària i, que aquests nens, ho trobin interessant. S’ha de buscar la justa proporció entre el que es important de l’autor i el que es important transmetre a aquell receptor.
– Obrir-la e incloure-la al màxim de gent.
Pensar es un esforç que genera la seva pròpia infraestructura i per tant s’ha d’exposar la filosofia a tothom i no només als qui ja penses que estan preparats per entendre-la. Es cert que molts no entendran res, però pots tenir sorpreses. Cada individu es únic i amb aquest fet present, és com els has d’encarar.
Que un milió d’individus no hagin entès res, no et dona una certesa al cent per cent, de que quant et presentin l’individu un milió-u aquest tampoc no entendrà res. I si tot el que fas, és presentar la filosofia a una persona que porta quatre anys entrenant-se per a ser com tu, poques novetats i sorpreses trobaràs.
– Obrir-se els filòsofs al màxim de gent.
No es pot tenir por a ser pillats en fals o a no conèixer. Només en l’acció i en l’equivocació podem avançar. Les estructures mentals dels filòsofs no només s’han de sotmetre a la crítica dels companys filòsofs. També s’han de sotmetre a la crítica de qui no està relacionat amb la Filosofia.
– Destruir la sacralitat de les paraules.
Quant la precisió es converteix en una presó, aquesta s’ha de trencar. L’important es pensar i equivocar-se. El ‘ja se el que vols dir, tot i que no tinguis la paraula exacta’ es a vegades tan important com la paraula exacte. L’empatia molts cops ens ajuda a avançar en la comprensió, no en la ciència es cert, però es que molts cops el que es necessita es comprensió, només comprensió.
– Fer màrqueting. Si una cosa no es ven; no arriba a la majoria de la gent i si creiem que per arribar algu a la majoria de la gent s’ha de banalitzar i buidar de significat, és que simplement no som prou bons per fer-ho o pensem que la majoria de la gent es estúpida. Si el Stephen Hawking es capaç de convertir un llibre sobre cosmologia en un best seller qualsevol altre repte em sembla assequible.
Ho podríem resumir en:
Tenir en compte tots els individus com a éssers únics, actuar sense por d’equivocar-se, ser proporcional i utilitzar l’empatia com a font de comprensió i pot ser fins i tot de coneixement. He subratllat aquestes quatre paraules perque son bàsiques i sortiran a moltes més entrades.